Una de les característiques principals de tots els éssers vius és el moviment. Aquest moviment es presenta en múltiples formes i aparences:  físics, psíquics, etc… i és el que fa que per petit que sigui el canvi o l’evolució, cada dia tots els éssers vius tinguem algun tret que ens fa diferents del dia anterior.

En els éssers humans, el moviment físic i psíquic és molt evident en l’infantesa i l’adolescència, però en l’edat adulta ja no ho és tant.  És curiós observar com se’ns ensenya i educa en uns paràmetres totalment contraris a aquest moviment amb l’objectiu d’obtenir una sensació de control i estabilitat. Aquests conceptes són evidentment antinaturals perquè el moviment només es pot gestionar amb moviment.

Com va dir Albert Einstein, “la vida és com una bicicleta, per mantenir l’equilibri has de seguir en moviment”.

Fixem objectius a la vida, uns objectius que aparentment ens donaran la felicitat o ens ompliran i que són estàtics, una imatge dins de la nostra ment i quan els assolim en necessitem uns de nous perquè els que hem aconseguit ja no ens completen com esperàvem. I mentre fem tot aquest camí, no prestem atenció a tot l’aprenentatge que ens poden proporcionar aquestes experiències, només cerquem la foto. Estem vivint la vida a la inversa, esperem que el que ens envolta, sigui material o no, ens ompli.

Les etiquetes, tant utilitzades socialment  (“por un perro que maté, mataperros me llamaron”),  però també en tractaments terapèutics i d’altres, ens limiten i no ens permeten avançar i aprofundir en el creixement i evolució de les persones. Avui en dia ho podem veure clarament a les nostres escoles, on els nostres nens i nenes s’etiqueten amb malalties com el TDA o el TDAH i la solució més habitual és fixar aquest diagnòstic i realitzar un tractament permanent amb medicació. No ens esforcem per buscar l’arrel del problema i simplement l’atenuem i l’acceptem com una fotografia, enlloc d’entendre que tot el que està viu no para d’evolucionar, de moure’s  i buscar la manera dins d’aquest moviment de tornar a trobar l’equilibri que puntualment havíem perdut.

Per poder il·lustrar el concepte d’ etiqueta, compartirem una història real relacionada amb els cavalls que vam viure fa uns anys:

La història d’en Castany

Aquesta història comença en una hípica on hi havia molts cavalls. D’entre aquests cavalls n’hi havia un, el Castany, que es feia servir per classes i havia desenvolupat una manera peculiar de defensar-se dels seus genets per així convèncer-los de que la classe ja havia acabat. La seva tècnica consistia en el següent: quan ell considerava que ja havia treballat prou, cada vegada que s’acostava a la tanca de la pista aixafava la cama del genet contra la mateixa, evitant qualsevol ajuda per intentar apartar-lo.

Una de les persones que més ho patia era una jove professora d’aquesta hípica, que havia intentat solucionar sense èxit aquell problema per evitar que els seus alumnes es veiessin exposats a aquella situació. Aquesta professora, al cap de poc temps va decidir fer un canvi professional i s’en va anar a una altra hípica on optimitzar l’aprenentatge, la comprensió, el coneixement i l’aplicació del mateix. Durant 3 anys va estar rebent una formació profunda en equitació, gestió emocional, auto coneixement, etc..

Després d’aquest període i per causalitats de la vida, el propietari d’en Castany va aparèixer per l’hípica per parlar amb el director. En aquesta conversa li va oferir, juntament amb més cavalls i material de munta, la possibilitat d’adquirir al Castany. Seguidament, el director, va compartir aquesta informació en una reunió amb el seu equip demanant l’opinió de cadascú i la nostra amazona no va trigar gens a exposar la seva negació. Argumentava que era una mala compra, independentment de que el cost fos assumible, ja que en Castany era un cavall perillós amb unes qualitats físiques molt bones però amb una “defensa” complicada i difícil de gestionar pels seus genets.

Aquest cavall tenia una etiqueta.

Una vegada tothom va donar la seva opinió, es va decidir finalment  tirar endavant la compra i adquirir en Castany. Quan el cavall va arribar a l’hípica, va ser el que primer es va provar. El cavall evidentment, al posar-lo a la pista, va intentar fer el que sempre li havia funcionat, inclús amb més potència ja que amb el temps s’havia anat accentuant cada cop més… però aquesta vegada no li va sortir bé. Quina sorpresa quan la nostra amazona, amb aparentment molta facilitat, aconseguia portar el cavall per la pista perfectament i anul·lar totalment la seva defensa. Quina sorpresa pel cavall, quan finalment va trobar un genet disposat a ensenyar-li una manera diferent de relacionar-se, no pensada en defensar-se si no en construir plegats. Aquest canvi en les formes va fer que el cavall canviés.

Durant molt temps  en Castany havia estat perdut, havia perdut l’equilibri.

Quan perdem aquest equilibri és igual el que fem,  no estem bé enlloc perquè no estem bé amb nosaltres mateixos.  Però quan ens retrobem, quan tornem a transitar en equilibri ens entreguem i trobem plaer en tot.

Quina sorpresa per totes les persones que l’havien conegut abans, quan al cap de poc temps estava donant classes a nens i nenes i s’havia convertit en un dels millor cavalls de l’hípica.

De dins cap a fora: Jo canvio la manera de veure el món i el món canvia amb mi.

Les etiquetes són estàtiques i només descriuen un moment de la vida, igual que una imatge. Ens limiten, ens impedeixen i no ens deixen créixer. Fer-les servir de referència per saber des d’on partim en un moment determinat no està malament, però si ens les creiem, si deixem que es converteixin en una cosa que no són, ens incapaciten per veure LA REALITAT en nosaltres mateixos i en tot el que ens envolta. La nostra genet, al veure el cavall que tantes vegades li havia fet passar males estones va perdre de vista que ella ja no era la mateixa persona, que s’havia format, havia canviat i per tant, que la relació que podia edificar amb el cavall era totalment nova. Ho va perdre de vista perquè el cavall estava etiquetat i aquesta etiqueta no li deixava veure la REALITAT amb totes les possibilitats que li oferia. En el moment que va començar a aplicar tot el que havia après sense prejudici, sense defensa, sense agafar-se enlloc, va començar a aplicar l’art de viure en equilibri i quan això passa, tot canvia.

En propers capítols us parlarem de temes proposats per els nostres alumnes, si voleu participar o proposar-ne algun ho podeu fer a través del correu: info@equitacioforlife.com

Fins aviat!