fbpx

Algo

Estiu 2020: natura, cavalls, confiança

No us perdeu la nova edició de l’estiu d’Equitació For Life.

Estiu en plena natura, a les faldes del Montseny, carregat de diversió on aprendrem tot el que els cavalls ens ofereixen: psicomotricitat, confiança en un mateix, sensibilitat…. i a més: aigua, tallers, jocs, gimcanes, … No t’ho pots perdre!

Demana el teu full d’inscripció a info@equitacioforlife.com

Conciencia creixement personal cavall

Creixement personal amb cavalls

En el capítol d’avui us parlarem d’algunes qüestions que ens heu traslladat sobre el treball que realitzem de creixement personal amb els cavalls. Però, què és el creixement personal? Que significa fer treball o teràpia amb cavalls enfocat a aquest creixement?

Explicat d’una manera senzilla, tots ens sentim limitats o impedits en algunes de les facetes de la nostra vida. Aquestes limitacions o impediments ens incomoden i no ens permeten ésser lliures perquè condicionen les nostres decisions. Però, per què sentim aquestes limitacions? Per què tenim aquestes pors?

Quan venim al món, arribem per dir-ho així, nets. A partir d’aquí comencem a créixer i durant aquest creixement anem tenint experiències, ens inculquen un tipus determinat d’educació, de religió, de creences… i tot això configura el que som en un moment determinat. A partir d’aquí, quan ens hem d’“enfrontar” al món sols agafen més volum totes aquestes limitacions de les que parlàvem. El problema més important és que aquestes limitacions acaben condicionant com ens sentim, expressem i relacionem i acaben desembocant en frustració, ràbia, ira, ressentiment, odi, culpa, depressió, etc…

Imaginem que aquests “feelings” emeten una freqüència, en aquest cas, una freqüència negativa.

EL CREIXEMENT PERSONAL CONSISTEIX EN FER UN TREBALL DE COMPRENSIÓ,  D’ELEVACIÓ DE CONSCIÈNCIA PER ENTENDRE EL QUE ENS PASSA I PODER CANVIAR LA FREQÜÈNCIA NEGATIVA QUE EMANEM EN AQUEST MOMENT PER UNA DE POSITIVA. D’AQUESTA MANERA, ALLIBERAR-NOS I RETROBAR-NOS AMB LA NOSTRA ESSÈNCIA.

Les qüestions més habituals que ens plantegen les persones que venen a realitzar aquest treball tenen relació amb el ressentiment, el perdó, l’odi, l’ira… Tots aquests sentiments no s’en van prement un botó. Ni s’en van repetint mil vegades que perdonem. Aquests sentiments, aquests “feelings” canvien de freqüència quan fem un treball profund de comprensió, elevem el nostre coneixement i veiem que no hi ha res a perdonar, ni res pel que sentir-se ressentit, ni res pel que odiar. Quan arriba aquest moment, abandonem la posició de jutge i simplement ho entenem. I quan això passa deixem de sentir-ho i la nostra vibració canvia a positiu. El cavall ens ajuda a treure capes, creences, filtres. Ens ajuda a deixar de jutjar perquè quan estem tant condicionats,és evident que qualsevol judici que puguem determinar serà totalment erroni, i ens ensenya a posar els peus a terra, a tornar a connectar, a tenir el valor de mirar-nos al mirall. Quan el treball amb el cavall ens posa davant del mirall, ja entenem com s’ha edificat cadascuna de les limitacions que ens condicionen i és en aquest moment quan podem canviar.

A continuació us posem un exemple en dues columnes dels sentiments que emetem en positiu i negatiu:

 

feelings

 

Ara, ens hem de plantejar la següent pregunta: quant temps de la nostra vida passem amb els sentiments o “feelings” negatius? Amb quina recurrència ens envolten aquests sentiments?

Quan parlem de creixement personal, parlem de passar el màxim temps possible en una situació equilibrada, és a dir, amb “feelings” positius.

Un dels conceptes més importants que hem d’entendre és que la nostra salut mental i emocional té una connexió directa amb la física perquè aquesta depèn totalment de la primera. Per tant, quan la nostra ment i les nostres emocions inicien processos i ens fan sentir, es desenvolupen unes reaccions bioquímiques en el nostre cos que condicionaran com ens trobarem físicament. El nostre cos posa de manifest com ens trobem a nivell mental.

Per això, quan parlem de creixement personal parlem de conèixer, d’entendre i de poder accedir a l’art de viure en equilibri realitzant un treball pràctic. Parlem d’elevar la consciència, parlem de viure millor i d’influir directament en que les persones que ens envolten ( amics, parelles, fills…) perquè també ho puguin fer.

Fins la propera!!

etiquetes equilibri cavall hípica terapia

Les etiquetes: l’error d’intentar fixar el moviment.

Una de les característiques principals de tots els éssers vius és el moviment. Aquest moviment es presenta en múltiples formes i aparences:  físics, psíquics, etc… i és el que fa que per petit que sigui el canvi o l’evolució, cada dia tots els éssers vius tinguem algun tret que ens fa diferents del dia anterior.

En els éssers humans, el moviment físic i psíquic és molt evident en l’infantesa i l’adolescència, però en l’edat adulta ja no ho és tant.  És curiós observar com se’ns ensenya i educa en uns paràmetres totalment contraris a aquest moviment amb l’objectiu d’obtenir una sensació de control i estabilitat. Aquests conceptes són evidentment antinaturals perquè el moviment només es pot gestionar amb moviment.

Com va dir Albert Einstein, “la vida és com una bicicleta, per mantenir l’equilibri has de seguir en moviment”.

Fixem objectius a la vida, uns objectius que aparentment ens donaran la felicitat o ens ompliran i que són estàtics, una imatge dins de la nostra ment i quan els assolim en necessitem uns de nous perquè els que hem aconseguit ja no ens completen com esperàvem. I mentre fem tot aquest camí, no prestem atenció a tot l’aprenentatge que ens poden proporcionar aquestes experiències, només cerquem la foto. Estem vivint la vida a la inversa, esperem que el que ens envolta, sigui material o no, ens ompli.

Les etiquetes, tant utilitzades socialment  (“por un perro que maté, mataperros me llamaron”),  però també en tractaments terapèutics i d’altres, ens limiten i no ens permeten avançar i aprofundir en el creixement i evolució de les persones. Avui en dia ho podem veure clarament a les nostres escoles, on els nostres nens i nenes s’etiqueten amb malalties com el TDA o el TDAH i la solució més habitual és fixar aquest diagnòstic i realitzar un tractament permanent amb medicació. No ens esforcem per buscar l’arrel del problema i simplement l’atenuem i l’acceptem com una fotografia, enlloc d’entendre que tot el que està viu no para d’evolucionar, de moure’s  i buscar la manera dins d’aquest moviment de tornar a trobar l’equilibri que puntualment havíem perdut.

Etiquetes

Per poder il·lustrar el concepte d’ etiqueta, compartirem una història real relacionada amb els cavalls que vam viure fa uns anys:

 

La història d’en Castany

Aquesta història comença en una hípica on hi havia molts cavalls. D’entre aquests cavalls n’hi havia un, el Castany, que es feia servir per classes i havia desenvolupat una manera peculiar de defensar-se dels seus genets per així convèncer-los de que la classe ja havia acabat. La seva tècnica consistia en el següent: quan ell considerava que ja havia treballat prou, cada vegada que s’acostava a la tanca de la pista aixafava la cama del genet contra la mateixa, evitant qualsevol ajuda per intentar apartar-lo.

Una de les persones que més ho patia era una jove professora d’aquesta hípica, que havia intentat solucionar sense èxit aquell problema per evitar que els seus alumnes es veiessin exposats a aquella situació. Aquesta professora, al cap de poc temps va decidir fer un canvi professional i s’en va anar a una altra hípica on optimitzar l’aprenentatge, la comprensió, el coneixement i l’aplicació del mateix. Durant 3 anys va estar rebent una formació profunda en equitació, gestió emocional, auto coneixement, etc..

Després d’aquest període i per causalitats de la vida, el propietari d’en Castany va aparèixer per l’hípica per parlar amb el director. En aquesta conversa li va oferir, juntament amb més cavalls i material de munta, la possibilitat d’adquirir al Castany. Seguidament, el director, va compartir aquesta informació en una reunió amb el seu equip demanant l’opinió de cadascú i la nostra amazona no va trigar gens a exposar la seva negació. Argumentava que era una mala compra, independentment de que el cost fos assumible, ja que en Castany era un cavall perillós amb unes qualitats físiques molt bones però amb una “defensa” complicada i difícil de gestionar pels seus genets.

Aquest cavall tenia una etiqueta.

Una vegada tothom va donar la seva opinió, es va decidir finalment  tirar endavant la compra i adquirir en Castany. Quan el cavall va arribar a l’hípica, va ser el que primer es va provar. El cavall evidentment, al posar-lo a la pista, va intentar fer el que sempre li havia funcionat, inclús amb més potència ja que amb el temps s’havia anat accentuant cada cop més… però aquesta vegada no li va sortir bé. Quina sorpresa quan la nostra amazona, amb aparentment molta facilitat, aconseguia portar el cavall per la pista perfectament i anul·lar totalment la seva defensa. Quina sorpresa pel cavall, quan finalment va trobar un genet disposat a ensenyar-li una manera diferent de relacionar-se, no pensada en defensar-se si no en construir plegats. Aquest canvi en les formes va fer que el cavall canviés.

Durant molt temps  en Castany havia estat perdut, havia perdut l’equilibri.

Quan perdem aquest equilibri és igual el que fem,  no estem bé enlloc perquè no estem bé amb nosaltres mateixos.  Però quan ens retrobem, quan tornem a transitar en equilibri ens entreguem i trobem plaer en tot.

Quina sorpresa per totes les persones que l’havien conegut abans, quan al cap de poc temps estava donant classes a nens i nenes i s’havia convertit en un dels millor cavalls de l’hípica.

 

De dins cap a fora: Jo canvio la manera de veure el món i el món canvia amb mi.

Les etiquetes són estàtiques i només descriuen un moment de la vida, igual que una imatge. Ens limiten, ens impedeixen i no ens deixen créixer. Fer-les servir de referència per saber des d’on partim en un moment determinat no està malament, però si ens les creiem, si deixem que es converteixin en una cosa que no són, ens incapaciten per veure LA REALITAT en nosaltres mateixos i en tot el que ens envolta. La nostra genet, al veure el cavall que tantes vegades li havia fet passar males estones va perdre de vista que ella ja no era la mateixa persona, que s’havia format, havia canviat i per tant, que la relació que podia edificar amb el cavall era totalment nova. Ho va perdre de vista perquè el cavall estava etiquetat i aquesta etiqueta no li deixava veure la REALITAT amb totes les possibilitats que li oferia. En el moment que va començar a aplicar tot el que havia après sense prejudici, sense defensa, sense agafar-se enlloc, va començar a aplicar l’art de viure en equilibri i quan això passa, tot canvia.

En propers capítols us parlarem de temes proposats per els nostres alumnes, si voleu participar o proposar-ne algun ho podeu fer a través del correu: info@equitacioforlife.com

Fins aviat!

Equitació hípica cavalls Montseny

Aquest any estiu tropical! Aloha cavalls, Aloha diversió!

Equitació hípica cavalls Montseny

Ja saps què faran els teus fills aquestes vacances?

Equitació for Life et proposa un estiu que combina diversió i aprenentatge a parts iguals, amb activitats estructurades perquè els nostres nens i nenes aprofitin totes les possibilitats que l’espai Can Nofre i el Montseny ens ofereix: cura, maneig i munta de poni i cavall, excursions, piscina, escalada, acampada, gimcanes, tallers i molt més… aquest any, estiu tropical! I com sempre, amb places limitades, menys quantitat és més qualitat!!!

Demana informació a info@equitacioforlife.com o per telèfon al 659 398 547 o al 607 492 187 .

 

terapia cavall por formant persones hípica

Teràpia o formació emocional amb cavalls

Com ja us hem anat explicant en els capítols anteriors, una de les vessants més importants del treball que realitzem a Equitació for Life, és la teràpia o formació emocional amb el cavall com a eina principal. Sobre aquest punt volem recalcar que el treball que proposem NO és un treball només destinat a persones en situacions excepcionals o molt extremes, sinó també a totes aquelles que volen realitzar millores en facetes de les seves vides que perceben faltes de recursos, comprensió o incompletes. En aquest capítol parlarem d’alguns factors que són comuns en la majoria de persones i que fan que, d’una manera o altre ens afectin a les nostres vides no deixant-nos desenvolupar-les de manera completa.

 

La por

La por és una de les emocions més bàsiques de l’ésser humà, una resposta natural davant del perill. És una emoció que compleix un paper fonamental: ajudar-nos a sobreviure.  Però aquesta mateixa emoció té una altra cara, una cara que s’expressa en el nostre dia a dia limitant-nos i no deixant-nos ser el que ens agradaria ser. Aquest fet és produeix perquè les nostres emocions tenen una seqüència de desenvolupament o patró claríssim:

UN PENSAMENT -> UN SENTIMENT -> UNA EMOCIÓ

Com ja hem vist anteriorment, quan els nostres pensaments estan “filtrats”, basats en sistemes de creences, patrons i interpretacions NO REALS, el resultat és una disfunció  en aquesta seqüència i per tant, una distorsió de les emocions que sentim i l’aplicació de les mateixes.

La por ja deixa d’ésser una emoció destinada a ajudar-nos simplement en tasques de supervivència i passa a ésser una limitació permanent en moltes fases de la nostra vida que implica falta de comprensió, sensació de fracàs, frustració, etc… La por és imaginaria, és un fracàs anticipat que anuncia la teva ment d’alguna cosa que encara no ha passat, no és un objecte ni una persona. La por del què diran, què pensaran, volem ser acceptats, volem agradar a tothom.. Ens limita i ens baixa l’autoestima. La por és el que fa que les persones es passin la vida fent el que no els hi agrada. La por no ens deixa brillar. Res irreal existeix, res REAL pot ésser amenaçat.

 

“El síndrome culpateva”

Culpa hípica cavall formant persones por

Dins de la distorsió, limitació o tergiversació de la por com a eina o emoció, hi trobem diferents factors que l’apuntalen. I un dels principals puntals que la conformen és el que anomenarem “síndrome culpateva”. ¿Per què? Perquè tenim por de nosaltres mateixos, de SER.

Com el seu nom indica, aquest síndrome és un mecanisme de defensa destinat a buscar excuses i culpables externs en tot allò que ens passa i considerem com a error, fracàs, etc..  Aquesta manera de funcionar, d’entendre la vida, respon a la por que tenim de mirar-nos al mirall. Ens aferrem al que coneixem, al que ens han venut que és la vida…ens omplim d’excuses, de raons, justifiquem, culpem… hi ho fem per la por que tenim a afrontar, acceptar i assumir que estem aprenent, a mirar-nos a nosaltres mateixos i entendre que els errors no existeixen, simplement son situacions de vida resoltes amb el nivell de consciència que disposem en cada moment.

Quan es donen aquest tipus de situacions la nostra sensació és que ens hem de defensar, ens defensem de tot el que hi ha a l’exterior, de l’agressió que estem rebent, que percebem, que sentim. No són els fets els que ens fan mal, són els pensaments que tenim sobre aquests.

 

Amb el cavall…

La REALITAT és que no existeix agressió exterior, només pot existir si nosaltres fem que així sigui. En el treball amb el cavall, tot el que estem explicant es posa de relleu des del primer moment.

El cavall, en la seva condició de presa, no dóna volum, no es defensa ni és còmplice d’aquest “síndrome culpateva”  encara que nosaltres li donem la culpa de tot el que ens surt malament  i això fa que ens adonem, sense cap mena de dubte, de la falta de correcció en la nostra manera de pensar i obrar. Al no existir una resposta agressiva per part del cavall,  deixem de defensar-nos i disposem de l’espai necessari per poder començar a entendre i aprendre.

Quan aquest mateix fet es produeix entre persones, habitualment acaba en una disputa per veure qui té la raó, acaba amb aquell nus a la boca de l’estómac, acaba en una acció defensiva i en molts casos agressiva, i el més important: no hi ha un reconeixement de la REALITAT ni la disposició necessària i per tant, tampoc la possibilitat de créixer i aprendre.

En la recerca de L’art de viure en equilibri, la nostra voluntat és compartir tota la informació REAL de la que disposem amb vosaltres per assolir el nostre objectiu. Us adjuntem un tall de la pel·lícula “Coach Carter”, que parla justament de la por, de la nostra por més gran. Esperem que us ajudi i fins el proper capítol!!!

Cavall efecte terapèutic hípica

El cavall i el seu efecte terapèutic

¿Per què avui dia es consideren els cavalls i altres animals com terapèutics?

En un món on cada cop hi  ha més vida “virtual” i menys vida REAL, la majoria d’animals es consideren cada vegada més terapèutics. Aquest fet és conseqüència directe i inversament proporcional a la distància que ens separa de la VIDA i on, de manera urgent,  necessitem  elements que ens retornin i ens enganxin a aquesta.

efecto terapéutico del caballo

En el cas dels animals és evident que tenen molt més contacte amb la terra, amb els instints més primaris i amb l’essència de la vida que nosaltres.  El fet de que no tinguin els filtres i consideracions socials que tenim els humans ja els hi dóna un gran valor en aquest sentit i facilita la sensació i la creença social que són terapèutics. Però fins a quin punt això és una realitat o una sensació?

La REALITAT és que nosaltres aboquem tota una expectativa, unes necessitats i unes creences sobre els animals que ens acompanyen i la major part de les vegades per falta de coneixement els utilitzem amb una finalitat egoista i acabem creient el que més ens convé.

Així doncs, podríem afirmar que els animals són una “eina” fantàstica per aprendre i créixer, sempre i quan ens hi relacionem correctament i utilitzem tota la informació que ens proporcionen amb SAVIESA (aplicació del coneixement basat en la REALITAT). Si no és així, els resultats a curt, mig i llarg termini són nefastos per a nosaltres i també per a l’animal.

 

Com treballem els efectes terapèutics amb el cavall a Equitació for Life?

En el nostre cas, a Equitació for Life, el nostre company de vida és el cavall. I, què és un cavall?  Un cavall és un  mamífer, herbívor, presa, situat a la part baixa de la cadena tròfica, gregari ( viuen en manada ) i amb multitud de talles i colors (desde ponis d’un metre d’alçada o menys, fins a cavalls de més de 900kg de pes). Aquesta és la seva naturalesa.

el caballo es un animal herbívoro

És essencial recalcar que la part més important que diferencia un cavall de la majoria d’animals i mascotes que estem acostumats a tractar, és la seva condició de presa.  Això implica que la seva principal opció per sobreviure és fugir  i defensar-se mitjançant la manada de tots els depredadors que l’envolten i aquest fet ens inclou a nosaltres, els humans, el principal depredador de la terra.

Paradoxalment,  això mateix és el que fa que estigui disposat a relacionar-se amb nosaltres. El cavall espera ésser liderat, anhela aquella figura que li proporcioni la tranquil·litat i confiança que no és capaç de trobar per si sol. Aquest factor serà la clau en la nostra relació i esdevindrà la subtil diferència entre assolir l’art de viure en equilibri o no. Per què? Perquè hi ha moltes maneres de relacionar-se amb el cavall…però només n’hi ha una que ens condueixi a la nostra meta, i aquesta és el TOT.

Una mica d’història sobre els cavalls

Durant segles, hem utilitzat els cavall per a moltes finalitats. Des d’aprofitar la seva força d’arrossegament pel transport, treballar els camps, la construcció i fins i tot a la guerra. En cap cas això vol dir que la nostra relació amb el cavall hagi estat equilibrada i desenvolupada en un context de coneixement, comprensió i SAVIESA.

En la majoria dels casos, aquesta relació ha estat fonamentada en la necessitat, la submissió, el maltractament i la por. En aquest context, podríem caure en  l’error de pensar que després de tantes generacions de cavalls “domesticats”, ja  s’haurien  d’haver acostumat al funcionament social dels humans i haurien d’haver relaxat els seus instints primaris.

La REALITAT és que això no és així. Els cavalls guarden aquesta part primària i instintiva com un tresor, com una caixa forta pràcticament invulnerable i justament és això el que els fa ideals per al treball que us proposem.

El treball que realitzarem amb el cavall es diferencia en dos grans blocs interrelacionats entre ells i complementaris, un binomi que forma part d’un TOT.

El primer d’aquests blocs és el físic on la configuració i naturalesa del cavall ens permet treballar, utilitzant conceptes de biomecànica, l’activació de la majoria de grups musculars del cos, millores i correccions en els hàbits de postura, coordinació i en definitiva coneixement, ús i CONSCIÈNCIA del nostre propi cos.

equilibri cos i ment a cavall

El segon bloc és el mental. Com comentàvem abans, està directament relacionat amb el primer, ja que forma part del TOT que cadascú de nosaltres som. En aquest apartat utilitzarem tot el potencial que ens ofereix el cavall, la seva naturalesa i la seva manera de percebre la REALITAT sense filtres, per aportar informació, coneixement, i aconseguir aplicar tot això a la nostra vida. El cavall ens ajudarà, guiant-nos d’ una manera subtil (sempre que el vulguem escoltar i el sapiguem interpretar) cap a l’equilibri físic i mental.

Recordeu que la nostra meta és l’art de viure en equilibri i per poder aconseguir-ho, hem  d’aplicar informació i coneixement REAL.

En els propers capítols anirem desgranant en la mesura del possible (recordeu que des d’aquest mitjà només podem compartir la part teòrica), com si de peces d’un trencaclosques es tractés, tot el que podem treballar per aconseguir el nostre objectiu.

Si tens qualsevol dubte, contacta’ns!

Cavall coneixement efecte terapèutic hípica

Formant persones: teoria i aplicació

 

Dins del bloc d’ Equitació for Life, dedicarem un espai a compartir informació i coneixement sobre el treball que realitzem en el nostre dia a dia. Per poder diferenciar-ho en dos grans apartats i que sigui fàcil d’ entendre, aquest treball comprèn una part teòrica i una de pràctica. Des d’ aquí compartirem la part teòrica per acostar i donar comprensió al que treballem i per què ho fem com ho fem.

 

INTRODUCCIÓ – CONEIXEMENT I SAVIESA

L’única batalla, la més important de totes, és la que es lliura a l’interior de cadascú de nosaltres. Paradoxalment, aquesta batalla en rares ocasions es pot guanyar sense ajuda exterior.

Aquesta és la raó de SER d’ Equitació for Life.

Ho voleu anomenar teràpia? Equino-teràpia? Teràpia amb cavalls? Malauradament la paraula “teràpia” i la majoria de paraules associades, són paraules que s’han pervertit a causa de l’ús que se n’ha fet. Nosaltres preferim naturalitzar el concepte, entendre que en aquesta batalla de la que parlem, tots i totes en algun moment de la nostra vida necessitem ajuda per  poder superar-nos i arribar a viure una vida plena. Per això, si ho hem de definir d’ alguna manera, ho anomenaríem formació, formació personal, aquella assignatura que hauria d’ésser puntal a les escoles dels nostres fills i a totes les cases, i que a dia d’ avui encara està molt lluny de la “pole position”.

Per començar, parlarem de la diferència entre coneixement i saviesa. La saviesa és l’aplicació del coneixement. En aquest punt, ens agradaria subratllar un detall extremadament important: per poder parlar de SAVIESA en majúscules, aquesta ha d’estar basada en un coneixement i una visió profunda de la REALITAT. Ens explicarem:

La majoria de persones  perceben el món que les envolta i a sí mateixes a través d’una sèrie de filtres que tenen a la ment. Aquests filtres (religions, sistemes de creences, banderes, educació, etc…) fan que la seva percepció de la REALITAT sigui esbiaixada, manipulada i contaminada, creant el que anomenem “veritat “. Veritat  cadascú té la seva, però REALITAT només n’hi ha una.

És per això que la nostra primera tasca consisteix a netejar tots aquests filtres per aconseguir tenir una visió neta i REAL.  D’aquesta manera, en el moment d’aplicar tot aquest coneixement pur i REAL, el resultat que obtindrem serà l’art de viure en equilibri.

© Tots els drets reservats - Equitació for life