terapia cavall por formant persones hípica

Teràpia o formació emocional amb cavalls

Com ja us hem anat explicant en els capítols anteriors, una de les vessants més importants del treball que realitzem a Equitació for Life, és la teràpia o formació emocional amb el cavall com a eina principal. Sobre aquest punt volem recalcar que el treball que proposem NO és un treball només destinat a persones en situacions excepcionals o molt extremes, sinó també a totes aquelles que volen realitzar millores en facetes de les seves vides que perceben faltes de recursos, comprensió o incompletes. En aquest capítol parlarem d’alguns factors que són comuns en la majoria de persones i que fan que, d’una manera o altre ens afectin a les nostres vides no deixant-nos desenvolupar-les de manera completa.

 

La por

La por és una de les emocions més bàsiques de l’ésser humà, una resposta natural davant del perill. És una emoció que compleix un paper fonamental: ajudar-nos a sobreviure.  Però aquesta mateixa emoció té una altra cara, una cara que s’expressa en el nostre dia a dia limitant-nos i no deixant-nos ser el que ens agradaria ser. Aquest fet és produeix perquè les nostres emocions tenen una seqüència de desenvolupament o patró claríssim:

UN PENSAMENT -> UN SENTIMENT -> UNA EMOCIÓ

Com ja hem vist anteriorment, quan els nostres pensaments estan “filtrats”, basats en sistemes de creences, patrons i interpretacions NO REALS, el resultat és una disfunció  en aquesta seqüència i per tant, una distorsió de les emocions que sentim i l’aplicació de les mateixes.

La por ja deixa d’ésser una emoció destinada a ajudar-nos simplement en tasques de supervivència i passa a ésser una limitació permanent en moltes fases de la nostra vida que implica falta de comprensió, sensació de fracàs, frustració, etc… La por és imaginaria, és un fracàs anticipat que anuncia la teva ment d’alguna cosa que encara no ha passat, no és un objecte ni una persona. La por del què diran, què pensaran, volem ser acceptats, volem agradar a tothom.. Ens limita i ens baixa l’autoestima. La por és el que fa que les persones es passin la vida fent el que no els hi agrada. La por no ens deixa brillar. Res irreal existeix, res REAL pot ésser amenaçat.

 

“El síndrome culpateva”

Culpa hípica cavall formant persones por

Dins de la distorsió, limitació o tergiversació de la por com a eina o emoció, hi trobem diferents factors que l’apuntalen. I un dels principals puntals que la conformen és el que anomenarem “síndrome culpateva”. ¿Per què? Perquè tenim por de nosaltres mateixos, de SER.

Com el seu nom indica, aquest síndrome és un mecanisme de defensa destinat a buscar excuses i culpables externs en tot allò que ens passa i considerem com a error, fracàs, etc..  Aquesta manera de funcionar, d’entendre la vida, respon a la por que tenim de mirar-nos al mirall. Ens aferrem al que coneixem, al que ens han venut que és la vida…ens omplim d’excuses, de raons, justifiquem, culpem… hi ho fem per la por que tenim a afrontar, acceptar i assumir que estem aprenent, a mirar-nos a nosaltres mateixos i entendre que els errors no existeixen, simplement son situacions de vida resoltes amb el nivell de consciència que disposem en cada moment.

Quan es donen aquest tipus de situacions la nostra sensació és que ens hem de defensar, ens defensem de tot el que hi ha a l’exterior, de l’agressió que estem rebent, que percebem, que sentim. No són els fets els que ens fan mal, són els pensaments que tenim sobre aquests.

 

Amb el cavall…

La REALITAT és que no existeix agressió exterior, només pot existir si nosaltres fem que així sigui. En el treball amb el cavall, tot el que estem explicant es posa de relleu des del primer moment.

El cavall, en la seva condició de presa, no dóna volum, no es defensa ni és còmplice d’aquest “síndrome culpateva”  encara que nosaltres li donem la culpa de tot el que ens surt malament  i això fa que ens adonem, sense cap mena de dubte, de la falta de correcció en la nostra manera de pensar i obrar. Al no existir una resposta agressiva per part del cavall,  deixem de defensar-nos i disposem de l’espai necessari per poder començar a entendre i aprendre.

Quan aquest mateix fet es produeix entre persones, habitualment acaba en una disputa per veure qui té la raó, acaba amb aquell nus a la boca de l’estómac, acaba en una acció defensiva i en molts casos agressiva, i el més important: no hi ha un reconeixement de la REALITAT ni la disposició necessària i per tant, tampoc la possibilitat de créixer i aprendre.

En la recerca de L’art de viure en equilibri, la nostra voluntat és compartir tota la informació REAL de la que disposem amb vosaltres per assolir el nostre objectiu. Us adjuntem un tall de la pel·lícula “Coach Carter”, que parla justament de la por, de la nostra por més gran. Esperem que us ajudi i fins el proper capítol!!!

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *