fbpx

octubre 29, 2020

1 comments

Aquest passat 3 d’Octubre vam tenir el plaer d’inaugurar un nou cicle de xerrades amb l’intenció de compartir el treball de creixement personal que realitzem a Equitació for Life. Aquestes xerrades tenen una programació mensual i la voluntat d’ésser una porta que doni llum al camí per a totes aquelles persones que es troben en un moment de canvi, creixement, incertesa, dubte, bloqueig… Diem donar llum al camí perquè com saben totes les persones que es troben en un moment així, amb la llum no n’hi ha prou, el camí s’ha de caminar i això comporta que hem de viure l’experiència. En aquest capítol i posteriors resumirem breument el treball que s’ha fet a les xerrades.

Per aquesta primera xerrada, començarem remarcant una idea que ja hem repetit en altres ocasions: de la mateixa manera que en equitació el binomi el formen genet i cavall, nosaltres també estem formats per cos i ment (de moment no tocarem esperit, ànima).

La ment és per al coneixement i el cos per a la experiència. És per això que aquestes xerrades i tot el treball teòric relacionat amb el coneixement (la ment) no estarà complert si no ho vivim amb el cos (l’experiència). A dia d’avui ja sabem que tenim una xarxa neuronal per tot el cos i no només al cervell com es pensava fa uns anys. Recordeu que si sumem les dues coses, el coneixement més la seva aplicació o experiència, el resultat s’anomena saviesa. Però recordeu també que aquest coneixement ha de ser pur.

Per on comencem? Doncs per el principi! I on està el principi?

Creixement inici principi teràpia

El principi està en el moment del nostre naixement. Aquest moment es descriu com “ la primera gran ferida” en psicologia i determina el moment on passem de pertànyer a una cosa més gran que nosaltres mateixos i comença la construcció de l’individu, del “jo”, de l’ego. D’aquesta construcció se n’encarreguen els nostres pares i mares, avis i àvies, professors i professores i la societat en la que ens ha tocat viure amb totes les seves càrregues morals i ètiques. És important remarcar que en aquest període no tenim encara el que s’anomena “consciència“, ja que es desenvolupa més tard. Per tant, tota la responsabilitat de la construcció del nostre “jo” recau en els referents que abans hem comentat.

Imaginem un camp. Aquest camp és el “jo”, l’ego. Un camp fèrtil i perfectament preparat per rebre la seva sembra, les seves llavors. Totes les persones i la societat que ens envolta són les encarregades de sembrar i col·locar les llavors en el nostre camp, just en el moment en el que el camp està més receptiu i no té consciència de que se l’està sembrant.  Sembren llavors que serviran com a recurs per sobreviure en tots els àmbits i moments de la nostra vida, ja que l’objectiu principal de l’ego és assegurar la nostra supervivència: social, econòmica, sentimental, de salut, etc… L’engany principal està en que, com hem comentat, aquestes llavors germinen quan l’ego ho necessita i la situació ho requereix i determinen la major part de les decisions que prenem a la nostra vida. I per què diem que és un engany? Doncs perquè…

L’ego té la capacitat de fer-nos creure que som nosaltres, té la capacitat de fer-se passar per la nostra consciència amb l’únic objectiu d’assegurar la nostra supervivència. Però hi ha una gran diferència entre viure i sobreviure.

Aquest “jo”, aquest ego, no és fàcil d’identificar en el nostre dia a dia i el ritme i sistema de vida que portem ajuda a que es mantingui “d’incògnit”. Però si aconseguim parar i començar a fer un treball conscient ens adonarem que té uns trets característics: ens limita, ens condiciona, ens diu que pertanyem a qualsevol cosa, ens fa no prendre decisions per por i ens fa prendre decisions per por, és reactiu (reacciona i respon de manera automàtica davant de les situacions que ens proposa la vida, sempre amb l’instint de supervivència com a bandera), dóna la culpa a l’exterior o ens fa culpables….

Només hi ha una manera de descobrir la nostra essència: apartar l’ego. L’ego treballa a l’ombra i si volem descobrir qui som l’ haurem il·luminar, li haurem de donar llum, l’haurem d’obligar a sortir.

Moltes persones pensen que aquest procés és molt dolorós perquè veuen coses d’elles mateixes que no els hi agraden, però això també és una trampa de l’ego si entenem, com apuntàvem abans, que cap d’aquestes coses les hem construït nosaltres.

Finalment apuntarem que, com hem destacat al principi, estem fets de cos i ment. Per a poder fer aquest camí necessitarem fer un treball pràctic amb un acompanyament i entorn adequats. L’experiència ben dirigida i assentada sobre un coneixement pur, serà l’opció més òptima si volem fer aquest treball: despendre’ns de totes les capes i retrobar-nos amb la nostra essència.

Esperem que aquest resum us serveixi per fer-vos una idea més clara del treball que fem a Equitació for Life i recordeu que el nostre objectiu és que cadascuna de les persones que veniu a fer el vostre treball personal, desenvolupeu l’art de viure en equilibri.

About the Author

Your email address will not be published. Required fields are marked

  1. Fantàstica i clara explicació del caos mental que portem, i quin és el camí per posar ordre i donar sentit al que fem i decidim. Mil gràcies per la increïble feina que feu.

{"email":"Email address invalid","url":"Website address invalid","required":"Required field missing"}